El meu poble preferit és Montblanc perquè sempre m'ha agradat , som 7000 habitants.
Hi ha 4 esglésies , la de sant Francesc , la de santa Maria , la serra , i la de Sant Miquel.
Hi ha 6 parces , el de Sant francesc , el de Sant Miquel , plasa catalanya , pla , el de la pista del dia , i el de Sant Maties.
Tambe hi ha 3 pistes de futbol sala , la de Sant Maties , la del dia , i la de Martí l'Humà.
A Montblac sempre jugo a futbol també quedem amb els meus amics.
Quan fan alguna festa per exemple: de setmana medieval de Sant Jordi ho decoren molt bé tot.
Montblanc per ser un poble és molt gran.
Ara aquí a Montblanc l'elcalde ha dit que l'ajuntament es muntara un skatepark , que serà per alli darrere de casa meva quasi.
Per Sant Jordi ve molta gent a veure Sant Jordi perquè és molt guapo hi ha moltes parades de diferents coses.
Per mi Montblanc és molt guapo i m'agrada viure-hi molts anys.
A Montblanc hi ha moltes coses fetes.
dimecres, 29 de maig del 2013
dimarts, 27 de novembre del 2012
EL MAL HUMOR
Guardo tancats en un cofre de plata
tots els somriures que trobo pel món.
Si el mal humor m'ataqués algun dia
i els necessito, ja sabré on són.
JOANA RASPALL
tots els somriures que trobo pel món.
Si el mal humor m'ataqués algun dia
i els necessito, ja sabré on són.
JOANA RASPALL
LA DÀLIA
Colliré una dàlia
que tingui cent pètals
com paperinetes
on cauen les gotes
del rou de la nit,
i sobre la pàgina
les vessaré totes
perquè es tornin lletres
i pugui fer els versos
que el cel hagi escrit.
me'ls dictarà l'aire
amb l'olor que exhalen
les plantes boscanes,
la mel de les bresques,
la fruita i les flors...
jo podré escoltar-ne
la dolça tornada,
i per a vosaltres
serà font de versos
nascuts de la dàlia
que al sol s'ha desclòs.
que tingui cent pètals
com paperinetes
on cauen les gotes
del rou de la nit,
i sobre la pàgina
les vessaré totes
perquè es tornin lletres
i pugui fer els versos
que el cel hagi escrit.
me'ls dictarà l'aire
amb l'olor que exhalen
les plantes boscanes,
la mel de les bresques,
la fruita i les flors...
jo podré escoltar-ne
la dolça tornada,
i per a vosaltres
serà font de versos
nascuts de la dàlia
que al sol s'ha desclòs.
LA TORTUGA
La tortuga cançonera
a poc a poc fa camí.
Ha sortit de bon matí
per arribar la primera
a menjar-se l'enciam
de l'hort de la masovera.
El conill tenia fam;
ha sortit aquesta nit
i l'enciam s'ha cruspit!
La tortuga no s'enfada;
troba brotets de lletsó,
que florit també li agrada,
i se'ls menja amb fruició.
Ja paguen la caminada.
a poc a poc fa camí.
Ha sortit de bon matí
per arribar la primera
a menjar-se l'enciam
de l'hort de la masovera.
El conill tenia fam;
ha sortit aquesta nit
i l'enciam s'ha cruspit!
La tortuga no s'enfada;
troba brotets de lletsó,
que florit també li agrada,
i se'ls menja amb fruició.
Ja paguen la caminada.
dimecres, 17 d’octubre del 2012
PLUGIM
Quina pluja tan dolça
llisca sobre les coses!
És un vel de carícies,
és un bres de cançó.
De les branques florides
pengen gotes perlades,
diamants que fulguren
amb un lleu tremolor.
Quina pau! Quin silenci!
Una llum vellutada
difumina les formes,
i l'esguard , fascinat,
hi crea fantasiosos
camins de maravella
vers un món somniat.
JOANA RASPALL
dimecres, 3 d’octubre del 2012
SANTIAGO RAMON I CAJAL
(Petilla de Aragón, España, 1852-Madrid, 1934)
Histologo español. En 1869 su familia se trsladó a
Zaragoza , donde sú padre había ganado por oposìción una
plaza de médico de la beneficincia provincial y había
sido nombrado , ademàs , professor interimo de disección. En
un ambiente familiar domino por el interés por la medicina
se linceció en esta displima en 1873. Tras sentar plaza
en la sanidad militar (1874) , fue destinado a Cuba como
capitán médico de las tropas coloniales. A su regreso a
España , en 1875 , fue nombrado ayudante interno de
anatomía de la Escuela de Medicina de Zaragoza , Fou
metge , histoleg i professor universitari.
Histologo español. En 1869 su familia se trsladó a
Zaragoza , donde sú padre había ganado por oposìción una
plaza de médico de la beneficincia provincial y había
sido nombrado , ademàs , professor interimo de disección. En
un ambiente familiar domino por el interés por la medicina
se linceció en esta displima en 1873. Tras sentar plaza
en la sanidad militar (1874) , fue destinado a Cuba como
capitán médico de las tropas coloniales. A su regreso a
España , en 1875 , fue nombrado ayudante interno de
anatomía de la Escuela de Medicina de Zaragoza , Fou
metge , histoleg i professor universitari.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)